Palau Martorell
Sempre a la recerca d'inspiració: un palau neoclàssic del segle XIX al Carrer Ample, restaurat i obert al públic com a casa de les arts al cor de Barcelona.
La història
L'any 1901 l'immoble va obtenir el primer premi del Concurs Anual d'Edificis Artístics que concedia l'Ajuntament de Barcelona — un premi que, a més de l'estètica, valorava la funcionalitat de l'edifici i la qualitat de la seva construcció; en aquest cas destacava el treball fet en pedra.
El Mercantil va ser adquirit el 1917 pel Banc de Barcelona, en un procés que va durar gairebé dos anys. Tanmateix, el 1920, el Banc de Barcelona — primer banc privat espanyol — va fer fallida tot causant considerables pèrdues a accionistes i clients.
Cap al 1930, l'edifici va ser adquirit per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, que va reformar-ne l'interior sense alterar els elements més destacats. Afortunadament, el palau no va patir danys significatius durant la Guerra Civil (1936-1939), tot i trobar-se en un barri durament castigat pels bombardejos.
L'edifici
La combinació de monumentalitat i solemnitat transmet els valors que la institució volia reflectir mitjançant la senzillesa i l'absència d'elements recarregats o barrocs. L'edifici destaca per les seves grans proporcions, la seva simetria i la distribució dels elements decoratius en el cos central de la façana principal.
Situat davant de la Plaça de la Mercè, ofereix unes vistes fantàstiques de la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè. De planta rectangular, la casa comprèn semisoterrani, planta baixa, dos pisos, àtic i terrat.
La façana és tota una demostració d'arquitectura neoclàssica: cinc obertures distribuïdes de forma uniforme i simètrica, amb dos alçats de columnes molt diferents al cos central — un de dòric, que arrenca al balcó del pis principal i comprèn dues plantes, i un altre d'inspiració jònica fins a la gran cornisa superior. Un cap de lleó, símbol de fortalesa i protecció, presideix l'entrada; a la porta doble de fusta es llegeixen les inicials C.O.I., al primer pis hi ha les figures al·legòriques del Comerç i la Indústria, i la barana de forja d'estil floral integra el símbol del caduceu i les inicials S.C.M. de la Societat de Crèdit Mercantil.
La planta baixa
La protagonista d'aquesta planta és, sens dubte, la gran claraboia sostinguda des de dos pisos més amunt, que aporta llum natural a tot l'espai, acompanyada d'una ornamentació de columnes dòriques.
L'accés principal dona pas a un vestíbul rectangular que s'obre al pati central i a les zones laterals de l'edifici. L'escala noble, de marbre amb barana de ferro forjat, es troba retirada a un costat — cedint discretament el protagonisme al pati.
Al centre de la vidriera de la claraboia hi ha un motiu com una roda de carro blava: una composició serena, en harmonia amb la resta de l'edifici, on s'entreveuen elements noucentistes — línies rectes i ordre, en oposició a les corbes del modernisme. Seguint el cànon finisecular, es va donar prioritat a la llum, cercant l'equilibri entre l'ordre del mosaic i els motius florals.
La planta principal
Seguint el costum del moment, la planta principal era la més important: hi havia les dependències més destacades i era l'única amb accés al balcó. Originalment també era l'única planta on arribava l'escala noble, més endavant estesa per unir la resta de pisos.
Els seus espais es distribueixen al voltant del celobert, gràcies a la successió de grans finestrals dobles — un tret propi de les corrents higienistes, habitual als palaus barcelonins del segle XIX, que no només aporta llum natural, sinó també majestuositat.
Els nostres valors
Excel·lència
Exposicions concebudes amb rigor acadèmic i presentades amb els màxims estàndards museogràfics.
Patrimoni
El palau mateix forma part de la col·lecció: el conservem, l'expliquem i el compartim.
Obertura
Obert tots els dies de l'any, accessible a tothom, al centre mateix de la ciutat.
Educació
Visites guiades, activitats familiars i programes escolars que apropen l'art a tots els públics.