
Fernando Botero
Un mestre universal
A poc més d'un any de la seva mort, el Palau Martorell va acollir la més completa exposició de pintura mai celebrada a Espanya en homenatge a Fernando Botero (Medellín, 1932 – Mònaco, 2023), un dels artistes més importants del segle XX. El seu llenguatge de volums monumentals i color vibrant va donar lloc a un estil propi, el boterisme, que fa la seva obra immediatament reconeixible.
Comissariada per Lina Botero i Cristina Carrillo de Albornoz, l'exposició explorava l'extraordinària versatilitat de l'artista amb més de 110 obres — gran part inèdites — procedents de col·leccions privades: escultures, olis, aquarel·les, sanguines, carbonets i dibuixos.
El recorregut es desplegava en seccions temàtiques que abasten tot l'univers de l'artista: l'Amèrica Llatina i les seves arrels colombianes, la religió més enllà de les convencions, el circ, la violència, la natura morta, els dibuixos, els pastels i les escultures — nascudes, en paraules seves, d'una passió extrema per la forma — juntament amb les seves cèlebres versions de les grans obres mestres. Dues obres excepcionals es van veure per primera vegada al nostre país: la seva versió de Las Meninas de Velázquez i Homenaje a Mantegna, un préstec extraordinari d'una col·lecció privada dels Estats Units.
«Tots els grans artistes desenvolupen un estil propi, recognoscible fins i tot en les formes més senzilles. Una taronja pintada per Cézanne és diferent d'una taronja pintada per Picasso, Van Gogh o Botero. Sense un estil únic, un artista no existeix realment.» — Fernando Botero
