BARCELONA ALS ANYS 30 

Amb l'arribada de la Segona República i la llibertat de premsa, el cartell es converteix en un art molt popular. L’any 1932, Clavé guanya el segon premi en un concurs de cartells, organitzat per la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, i decideix que abandonarà el seu treball com a pintor de parets quan se li presenti una oportunitat artística. Aquesta arriba a principis del 1933, quan l’empresa CINAES –Cinematografía Nacional Española– cerca un cartellista. La CINAES necessita un il·lustrador per promocionar pel·lícules americanes, espanyoles i franceses en les façanes i vestíbuls dels cinemes: “El Capitol, El Catalunya, El Dona, El Tívoli”. Antoni Clavé és contractat. Ha de realitzar cinc cartells per setmana amb l'objectiu de despertar l'interès dels transeünts perquè comprin una entrada. Són treballs ràpids, gràfics i efímers, no impresos com els cartells publicitaris oficials, sinó obres pintades sobre paper d'embalar i enganxades en les vitrines dels cinemes. La seva destresa tècnica i els trucs apresos com a pintor de parets es posen de seguida al servei de la seva invenció pictòrica.