PARÍS 

Antoni Clavé es trasllada a París el 5 d'abril del 1939, el dia que fa 26 anys. Com tots els espanyols exiliats que arriben a la ciutat francesa, Clavé coneix a Pablo Picasso. L'amistat entre tots dos s'enforteix durant la guerra i el vincle creat es posa de manifest a les obres que Clavé produeix en aquesta època.

Durant la Segona Guerra Mundial i la immediata postguerra, les seves exposicions individuals i col·lectives amb els “Espagnols de l’école de Paris” no li permeten encara viure de la seva pintura. La seva activitat com a gravador, i després com a escenògraf i figurinista per a teatre i ballet, li garanteix els ingressos necessaris. El 1949, aconsegueix la fama amb Carmen, creada per Roland Petit al Prince of Wales Theatre de Londres i després al Théâtre Marigny de París. Clavé sap que el seu reconeixement com a pintor ha d'emancipar-se del seu treball com a decorador.

L’any 1955, el seu treball com a il·lustrador del llibre de bibliòfil Gargantúa, de François Rabelais, renova profundament la iconografia de la seva pintura en introduir el tema dels Rois, gràcies als quals obtindrà notorietat entre els col·leccionistes i el gran públic. Són tòtems onírics que porten flors o ocells com a ceptres, o fumen en pipa. Els Guerriers també comencen a envair els seus llenços. Procedeixen del relat de Rabelais, però també estan vinculats directament a la seva experiència durant la Guerra Civil Espanyola.

L’abril del 1956, la Sala Gaspar de Barcelona organitza la seva primera exposició a Espanya. La carrera de Clavé adquireix projecció internacional el 1957, gràcies a una mostra del seu treball a la galería Beyeler de Basilea. Finalment, el 1958, la galeria Creuzevault de París organitza la seva primera gran exposició.

Gràcies a l'èxit de les seves exposicions, Antoni Clavé pot ara treballar amb grans formats i també alliberar-se de la figuració. Alguns “Guerriers” revelen una nova forma i matèria. A la composició de formes geomètriques acolorides i siluetes esbossades li segueix la integració de diferents elements constitutius del tema: pigments, collages I, fins i tot, velles catifes utilitzades com a suport a partir del 1957. Sigui el que sigui el motiu que treballi –rei, guerrer o natura morta–, allò essencial resideix en l'entrellaçat de les matèries sobre la tela, que conformen la imatge en la retina de l'espectador.