top of page
FABREGAS_logo_N-03.png

FRANCESC FÀBREGAS

 

(Sant Just Desvern, Barcelona, 1950) inicia la seva trajectòria professional com a fotògraf als anys 70. Fins a finals de la dècada dels 90 la seva activitat principal transcorre en el si de l'àmbit musical com a fotògraf oficial de la revista Vibraciones i, més endavant, editor i fotògraf de les revistes Rock Espezial i Rock de Lux.

 

Des de principis dels anys vuitanta i fins al 2010, la carrera professional de Francesc Fàbregas està vinculada a Televisió de Catalunya (TV3), on exerceix diverses responsabilitats: entre d’altres, director i productor executiu de programes culturals, musicals i especials; a més de ser responsable de la programació del Canal 33. En aquest temps crea i dirigeix el programa musical Sputnik, pel qual rebria el 1991 el Premi Ciutat de Barcelona; i impulsa espais de culte com Jazz &Co, Hidrògen, Autògrafs, Rodasons, Karakia, 3r 3a, Silenci?, Loops!, Territoris, K33, Colors en sèrie i Òpera a Texans.

 

La seva obra ha estat exposada en nombroses institucions i iniciatives com ara la sala Barradas de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), Festival Fotòpsia a Castellbisbal (Barcelona), la sala Vinçon de Barcelona, el Festival Getxophoto (País Basc), Projecte persona que té ànima (Miami), Festival Rawson (Patagònia - Argentina), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona), Arts Santa Mònica (Barcelona), Festival Kosice 2013 (Eslovàquia)

03_Bruce Springsteen_Barcelona 2012_Foto Francesc Fàbregas.jpg
FABREGAS_logo_N-03.png

La colección de fotografías “En directe”, disparada por Francesc Fabregas, nos

remite a una partitura visual que oscila entre la crónica y el testimonio gráfico de

toda una época. Como si fuesen notas musicales, el fotógrafo sitúa sobre el

pentagrama del tiempo, una serie de retratos que sirven para componer una

melodía que evoca la historia de la música y sus protagonistas.

​

En sus disparos, Fabregas no busca plasmar el impacto fotográfico que producen

los espectaculares efectos lumínicos de un concierto. Tampoco el impactante

escenario que suele rodear a los protagonistas. Y mucho menos, la fotogénia de

un publico entregado en trance de celebración. Fabregas, desnuda al personaje

de la parafernalia propia del concierto y busca en él, lo esencial: el cuerpo, el

alma, la expresión, la mirada, y sobre todo la voz.

​

Creo que un buen retrato es obra de dos, el fotógrafo y el fotografiado. Para que

ese momento mágico se produzca, es necesaria una generosa y completa entrega

por ambas partes. Podría decirse que en estas imágenes, el fotógrafo está

huérfano de complicidades, porque el que está delante de la cámara, solo puede

entregarse a su propia interpretación. Es el oficio y buen hacer del que dispara el

que debe enfrentarse en solitario a la búsqueda y elección de ese instante

irrepetible que deberá ser congelado en el tiempo. Fabregas domina

perfectamente ese terreno: su manera de mirar y su modo de ver, dotan a esta

colección de fotografías de un incuestionable valor documental, pero sobre todo,

de un sello autoral propio e irrepetible.

​

​

-Manuel Outumuro

Amb la col·laboració de

logo blanco_edited.png
Llimes_reduides-16_RGB.jpg
bottom of page