ESTIUEJANTS BURGESOS AL CABANYAL  

“A principis del segle XX, els pobles marítims estaven units a les colònies d’estiueig que els burgesos de València havien establert a la platja, i en elles els feliços botiguers de la ciutat i els pescadors de passions elementals convivien durant uns mesos cada any. Uns habitaven cases d’estil colonial i altres sobreviuen en miserables barraques; uns portaven pameles o barrets de Panamà i vestien teles blanques de dril, altres anaven descalços i amagaven una navalla a la faixa”.  

Manuel Vicent

 

Narra Vicent (i Sorolla pinta) que, a finals del segle XIX i principis del XX, la platja del Cabanyal és un micromón en si mateix en el qual es barregen totes les classes socials, treballadors i burgesos, menestrals i pescadors.

 

Sorolla retrata aquest món burgès mitjançant una paleta gairebé biocolor: de blancs, per als vestits, i blaus, pel mar, amb imatges de familiars com la seva dona Clotilde i els seus fills María, Elena i Joaquín. 

​

​​