ÈXODE

L'existència de Marc Chagall va estar marcada per la guerra i el desarrelament. L'artista va representar l'èxode bíblic com una al·legoria de la persecució de què van ser objecte els jueus amb la invasió nazi durant la Segona Guerra Mundial; amenaça que va obligar l'artista a fugir de París cap a un exili forçat als Estats Units.

Chagall, a través de vint-i-quatre escenes i d'una manera molt personal, va interpretar la gesta del poble jueu, que, amb l'ajuda del seu Déu, i guiat per Moisès, es va escapar de l'esclavitud a què estava sotmès a Egipte, per arribar finalment a la Terra Promesa. Lliures de l'opressió, es van convertir en un grup amb identitat, lliure i que es regia per les seves pròpies lleis, expressades als Deu Manaments revelats per Jahvè al profeta, a les taules que li entrega al mont Sinaí.

Un bon nombre dels aiguaforts d'aquesta sèrie reprodueixen o estan directament inspirats en els guaixos que Chagall va realitzar sobre l'Èxode el 1931. El text bíblic sempre havia atret el pintor, ja que connectava amb les seves arrels més fondes, amb la seva essència, amb la seva infantesa a la comunitat jueva de Vitebsk, amb el seu sentiment d'amor i fraternitat i, alhora, amb la seva sensació de desterrament. En aquesta sèrie de litografies, Chagall es va manifestar un cop més com un mestre de la composició i del color.