L’artista crea les formes, i hi arriba, posant l’equilibri al límit de trencament i, també,comprometent els fonaments estàtics i intrínsecs del material mateix.

 

La forma roman intacta, primitiva, en el sentit més noble que es pot donar a la paraula, i icònica, com un element que representa d’una manera elevada l’art i l’ésser humà, més que un déu efímer. Però poques vegades aquesta forma inclou cap evidència clara de la realitat (Come fosse casa vostra, ‘Com si fos casa vostra’, 2022), sinó que està sobredeterminada per alguna cosa «més», com a conseqüènciade la tensió lingüística que la projecta en el «més enllà» que intenta representar. Paolo Di Capuavol que percebem una cosa que mai no s’ha vist al món, una cosa que habitualment no percebem com a real, però que estableix una relació estreta, de sang, amb les qüestions humanes i amb els éssers humans.

 

Tot té a veure amb els éssers humans, amb la humanitat, amb la naturalesa humana. El «més enllà» dePaolo Di Capua, malgrat que ha de ser necessàriament corpori, defuig el domini del cos. Volum i matèria es disposen en un estat diferent del que estem acostumats a veure, el qual queda determinat per la naturalesa de l’efecte de l’aire i la llum, de tot allò que embolcalla les formes, els cossos i les seves aparences.

 

Mario de Candia

Abril de 2024